Taller 10, 11 y 12 de març a l'espai Octubre Centre de Cultura Contemporanea, València.
De 10 a 14 i de 16 a 20 h. l'últim dia es pasará la nit al centre a un espai proposat per l'artista com a base d'operacions i marc de projectes. Sols cal portar sac de dormir per a l'últim dia. El sopar d'aquest dia está inclós.
IMPLOSIONS IMPUGNADES
Cap a la paradoxa com a territori creatiu, on la crisis fa impossible el no viure.
És evident la impossibilitat d'aconseguir un model sistèmic i de narració comuna que ens allibere del vuit existencial al que pareix que constantment ens dirigim. Models alguns, que en el passat, han esdevingut en un esgotament de la visió ¨moderna¨ què creia que la cultura ens alliberaria d'allò més abjecte d'aquest sistema opressor. Des d'ahí hem vist com els models d'utopia o revolució com a resposta posteriors per a una emancipació alliberadora, han anat convertint-se en una frustració constant per una falta de resposta social a aquests models de vegades impostos. Passant no sols a qüestionar el seu missatge de canvi sinó ha estar xuclats com a estructura pel propi sistema accelerant, si cal, des d'una visió fragmentada i pos-moderna una paràlisi que dibuixa uns temps de continua paradoxa.
Plantejar-nos si hi han opcions des d'un nou context social-cultural o tecno-económic que ens permeta una nova lectura d'aquest nou context que s'ens mostra com a estructura en constant estat de mutació, és el que motiva aquest taller; punt de partida per a mi per a entendre i viure en aquest nou habitat contemporani.
Durant els tres dies del taller analitzarem des de la subjectivitat contemporània, allò real, al mateix temps, valorarem el que ens fa falta i pel qual cal reaccionar o fins i tot resistir. Qüestionant per mig de l'acció, la tradició i la dissolució del jo; la realitat que sempre se'ns apareix com una incitació a la passivitat --sigui per contemplar l'espectacle o per a mantindre la rigidesa de la seva estructura--.
Implosió Impugnada 10
Al final del taller es portarà a terme una acció com a experiència que ens permeta reconèixer-nos en el tumult d'allò real, intentant ocupar i qüestionar els espais de la tradició i el local d'una manera distinta al que seria previsible.
Rafael Tormo i Cuenca
www.deja-vou.com
vou@deja-vou.com
IMPLOSIONS IMPUGNADES
Cap a la paradoxa com a territori creatiu, on la crisis fa impossible el no viure.
Implosió Impugnada 9
Rafael Tormo i Cuenca.
Intervenció/acció a l'espai dels Octubre Centre de Cultura Contemporanea. València.
Del 5 al 15 de març dentro de las jornadas ¨Infraestructures Emergents¨
A finals dels anys 70, Roland Barthes aportava el terme de la "dialèctica de la travessia". Concepte aquest que li permetia nadar contra la corrent front una linealitat històrica. Ell plantejava que el rebuig del sistema no podia sols vindre de la mà de l'abandó si no que hi havia que travessar-ho i per aixó no es precisava de molta ingenuïtat ni arrogància. però si que una mica d'humiltat per a no creurers o prenders molt seriosament els propis discursos de ruptura. I seguia dient que també era precís no perdre el seny a l'hora de valorar eixos discursos que funcionen igual que un ¨logo¨, amb una ilusió òptica, sonora, o un espejeisme.
Per això en aquesta intervenció/acció ens valdrem de nrituals de socialització per anali litzar per mig d'un taller de 3 dies + una nit al ras de la cultura allò que anomenem ¨realitat ¨com a marc on mantindre eixa ¨ dialèctica de la travessia ¨. Per que la realitat no es tot el que hi ha, si no sols el que existeix, a les hores si existeix a més a més també ha de ser el que es. Això vol dir que no podem deslligar el llenguatge com deia Lacan de la nostra percepció de la realitat i que aquesta será el que nosaltres hem decidit que siga.
Així que per a travessar eixe espai ¨real ¨ necessitem de ferramentes que ens permeteixquen un moviment, encara que siga inconstant e inproductiu, per a valorar les forces en les que comptem. Una de les ferramentes que s'aportarán al projecte serà una tenda de campanya; blanca, impoluta, altra una projecció d'un video que recull l'experiència d'un grup de gent ( salvem Catarroja ) que intenta lliurar de l'enderrocament unes runes i un troç d'horta que pateixen la indiferència d'un poble desinformat i l'ignorància d'uns polítics profitosos. Aquest material es oferira com a material creuat als participants del taller i la gent que ho desitge ( que visite la instal·lació ) com a espai desde el que iniciar un trajecte per a interactuar des de la ¨Cultura¨ com a espai públic.
|
